referències

la universitat desconeguda

POLICÍAS
Romeo y Julieta en un sistema policiaco
Todo Dante todo Bocaccio todo Ariosto
Marlowe en un sistema policiaco
El fulgor oculto de Velázquez
Acuático desiértico arbóreo aéreo mi cuerpo en un sistema
de comisarias y cotxes patrulla y la radio
a medianoche
sólo diciendo que algo marcha mal en el Distrito V
entre la calle Hospital y la calle del Carmen
¡bloqueen Jerusalén, saquen a los negros
del bar Jerusalén!
Y entre los pescados y puestos de fruta
y los puestos de verdura y los puestos de carne
pasean los hombros y las rodillas de los polis
¡Cada vez más jóvenes!
Busca en Aquíloco la presencia inevitable
de los detectives
busca en Ancreonte las estelas de los policías
Armados hasta los dientes o desnudos
son los únicos capaces de mirar
como si sólo ellos tuvieran ojos
son los únicos que podrán reconocernos
más allá de cualquier gesto:
brazo inmovilizado en indicaciones
que ya nada querrán decir

Roberto Bolaño “La Universidad Desconocida” 2007 pp336-7

la participació canta

“(…) Però aprofitem-nos d’aquesta perversió per estudiar què siginificaria per a nosaltres que la població (que no és la “ciutadania”) pogués decidir sobre el futur de la seva ciutat de forma col·lectiva, horitzontal, consensuada…

…voldríem dir que participar és prendre part, i prendre part inclou el poder de decidir. Una participació que no impliqui presa de decisions conjunta, es podrà dir de moltes maneres (…) però no serà participació.”
Grup de participació _ A Barcelona la participació canta. http://straddle3.net/participacio/

els invisibles

“(…)  ya no se conseguía entender nada ni encontrar soluciones y me parecía que ahora todo había enloquecido que todo había realmente enloquecido ahora todo había pasado a ser posible (…) y así se esfumó entre nosotros la solidaridad que había sido nuestra gran fuerza lo único que nos había quedado (p. 298)

Los Invisibles. (1987)  Nanni Balestrini.

Trad: Joaquim Jordà. Publicada per Traficantes de Sueños (2007)

 

EL CANVI

(…)

Ciutat nova, La. Avui assistim live al naixement físic i real de la ciuat nova. Quan hom parla de ‘globalització’ hom vol dir això. Però jo aniria per parts. El cotxe és un element d’aquesta nova ciutat, al mateix títol que l’aparell de TV o el telèfon. Avui a ningú se li ocorren pardalades com construir ciutats noves, com Brasilia, i altres parides d’arquitectes scouts. De primer, el veïnat va fugir dels llogarrets, pel fet que tothom s’hi coneixia. Ara comença a deixar les ciutats grans per anar a viure a l’autopista, on encara és més anònim. El cas de Barcelona és més patètic, ja que han de conservar la ciutat si volen conservar la catalanitat. Els nostres enemics han tingut més sort, ja que la capitalitat de llur cosa s’ha traslladat a NY. No cal que facin res. En aquest sentit, també s’ha d’entendre que avui un estadi de futbol és més que res un plató de TV. Tot el que dic és tan cert, com que, malgrat que visqui en un edifici de mitjan del segle passat i pensat per a ser un llogarret en miniatura: que tothom es conegués per força i es parlés, avui, ningú no es parla i s’hi mira molt i molt de trobar-se. És l’autopista on són lliures. Per això s’han creat els caps de setmana: per poder estar-hi més temps.

Cituats, Les futures. Les ciutats haurien de ser enderrocades. Jo començaria pels suburbis i avançaria cap al centre. Els especialistes ja pensarien què n’haurien de fer dels enderrocs, la runa. Jo els deixaria en el mateix lloc coberts de terra i ho convertiria tot en zona verda.

Del casc antic, només deixar dempeus aquells edificis realment singulars, des del punt de vista acutal, pensant sempre que aquest punt de vista serà revisat. Per tant, si n’hi ha dos igualment singulars, deixar-ne un.

Òbviament, abans de començar els enderrocs hom hauria d’haber dissenyat un tipus de casa que fos una barreja de tenda de campanya i casa transportable, insonoritzada, feta d’un material lleuger, de plàstic inflamable, transparent a voluntat. Quant als colors de moment, pastel… I fer-ne tots els models possibles per a les necessitats de cadascú, realment prêt-a-porter. Si algú hi volgués viure com en un dormitori d’un submarí, que fos possible. Els cementiris no existirien. Hom també hauria de definir de els llocs on dipositar aquestes vivendes. Així, si algú volgués viure al costat d’una cascada ho podria fer: Només el color i la situació exacta haurien de ser controlats, per tal de no ofendre la mirada del passejant. Això implicaria també una sobirania quant a energia elèctrica i un sistema de comunicació via satèl·lit: que no calgués cap cable. Aquells que preferissin la gregarietat podrien instal·lar llurs vivendes agrumollades amb d’altres, sempre segons una planificació d’arquitectes competents. Com aquest joc de construcció pueril o mecano… Evitar sobretot el monumentalisme. El color s’adquaria al del terreny. Les botigues i altres locals haurien de ser subterranis. Cada habitatge tindria el seu ascensor individual, que permetria connectar amb la xarxa del metro i amb els grans magatzems i tots els altres serveis. Les ‘ciutats’ serien petits monticles desmuntables, que es confondrien amb la natura: hom veuria una fageda i seria una ciutat. Res de pesant com avui. Hom suposa que els vehicles haurien desaparegut i les autopistes recobertes de terra i briques, hospitals…, serien subterranis o submarins… El ciment, el formigó servirien només per això… A NY només hi deixaria l’Estàtua de la Llibertat i els buildings més conspicus -als quals hom obriria les finestres escaients-, com exemple del que s’ha de fer. Podrien habilitar-se com a nius per a les aus migratòries. Per trencar els vidres de les finestres, provocaria un petit terratrèmol durant una posta de sol: els vidres caurien en cataracta: hom en podria fer un clip grandiós… En definitiva: que es convertís en un segon Yellowstone National Park. Amb helicòpters podrien omplir-se de terra -terra provinent de tots els indrets del món, especialment d’Europa Central- tots els despatxos. Cremar-hi tot el material no biodegradable i usar les cendres com per a fer de coixí… La resta: capolada, ben capolada. Amb la ferralla hom podria construir un monument grandiós enmig de l’oceà, a una distància proporcionada de la costa, dedicat a Amèrica, la base del qual serviria d’hàbitat per als peixos i la resta s’aniria oxidant i destruint calmosament. Quan es consumís definitivament, els humans ja serien una altra cosa… Els directors de cinema ja s’imaginarien unes altres coses i no només bufetades, bufades d’espelmes i persecucions de cotxes. De moment, no tocaria la Silicone Valley, encara que quedi a l’altra banda, i l’apartament de Chomsky i altres residències de jueus preclars. L’edifici de l’ONU no hauria de ser tocat, mentre que els catalans no hi poguessim constar. Un cop acomplit aquest fet, hom podria desallotjar l’edifici. El concepte de l’ONU seria una cosa electrònica i itinerant. Per dir millor: seria el canvi de l’antiga ciutat fortalesa o monestir per una ciutat realment cosmopolita. El desenvolupament de les comunicacions reduiria en un noranta per cent l’aviació i hom podria millorar els submarins atòmics de gran velocitat… Aquesta lleugeresa permetria que la Borsa de NY fos itinerant: un dia a Mèxic, un altre a Oslo, un altre a l’Eixample, car les comunicacions ho permetrien fàcilment i evitarien de crear un sentiment anti nord-americà entre la població… Tenim una por que ens mata, que ens garratiba. En tot cas: continuar construint edificis no s’adiu gens amb les llançadores espacials i menys amb els ordinadors. Sé que els americans, quan se’ls hagi esvanit el record de la misèria d’on fugiren, ho faran. N’estic plenament convençut. I els japonesos, ja no haurien de témer els terratrèmols… L’embalum de les ciutats contemporànies són una continuació de les coves del paleolític.

Tantes coses per a fer i tanta literatura per a oblidar!

Miquel Bauçà. (1998) El Canvi. Des de l’Eixample. Editorial Empúries. pp, 92-93.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s